}

Pages

12 de setembre 2008

BACALLÀ AL PERFUM DELS ALLS CONFITATS

Enviat per enric  |  19 comentaris

Abans de començar a explicar de què va aquest plat, vull fer-vos saber que tenim la Glòria fotudeta a l’hospital per culpa d’una mala caiguda a ca seva. Res que poguéssim titllar com a greu, però li han hagut d’operar el canell esquerre, i un doble esquinçament a l’engonal fa que hagi de restar completament immòbile (com la donna aquella del Rigoletto) durant un temps al llit. Avui l’he anat a veure i estava molt animada. M’ha donat records per a tots i, amb l’entusiasme que la caracteritza, m’ha dit que us faci saber que, tan bon punt pugui, ja se les enginyerà per escriure, ni que sigui amb una sola mà, nous posts per a la Samfaina.





Si alguna vegada m’han preguntat què és el que més m’agrada per menjar, no he tingut mai ni el més mínim dubte en contestar que és el bacallà.

Vaig llegir no sé on una vegada que a la Península Ibèrica s’hi podria dibuixar un triangle imaginari, els vèrtexs dels quals correspondrien a les ciutats de Lisboa, Bilbao i Barcelona, representant aquestes tres ciutats les zones on més i de forma més variada es consumeix bacallà: Portugal, País Basc i Catalunya.

La forma de preparar aquesta recepta de nom tan pompós és molt senzilla, i el resultat és exquisit. És un plat, a més a més, que malgrat portar all, es pot fer per sopar ja que l’all, a l’haver-lo confitat, perd completament la fortor i no repeteix el seu gust com passa amb l’all-i-oli.

Ingredients:

2 trossos de bacallà, ja dessalats i de la part anomenada morro, per persona.
Salsa de tomàquet, sobretot casolana!, ja que una vegada la vaig fer amb tomàquet de pot i va perdre tota la delicadesa final del plat.
7 ó 8 grans d’all (no us espanteu).
Oli d'oliva.
Farina de blat.
1 ou.


Per fer la salsa de tomàquet, faig servir una cassola de fons gruixut on hi poso a escalfar una mica d’oli d’oliva. Quan és calent hi tiro els tomàquets ben nets i tallats a quaters.

Amb el foc ben baix i sense tapar la cassola perquè el líquid que deixen anar s’evapori millor, deixo que es vagin coent, a poc a poc, remenant-los de tant en tant. Quan veig que els tomàquets estàn pràcticament desfets, hi poso sal, una mica de sucre per matar l’acidesa, i unes fulles d’alfàbrega.

Deixo que s’acabin de coure, i els passo pel passapurés.

Per fer els alls confitats, en un potet o en un cassó no massa gros, hi posarem tot l’oli d’oliva que calculem que necessitarem per fregir el bacallà arrebossat, l’acostem al foc i, poc abans que comenci a bullir, el retirarem del foc i hi tirarem els grans d’all pelats.

Aquests alls s’han de bullir, i no pas de fregir, amb l’oli , de manera que quan veiem que l’oli gairebé no bull, l’acostarem de nou al foc el just perquè agafi la temperatura per tornar a bullir.

Quan veiem que els alls ja s’han confitat en l’oli (no gaire més de sis o set minuts bullint a poc a poc), els apartem i posem l’oli a escalfar en una paella grossa.

Arrebossarem els talls de bacallà dessalat ben secs per la farina i l’ou deixatat, al qual jo sempre hi poso una punteta de canyella en pols, i els anem fregint a la paella quan l’oli ja sigui ben calent (és preferible no possar-hi massa talls de bacallà alhora) i, a mida que estiguin cuits, els posarem sobre paper absorvent.

Al vas del minipímer hi tirem un ou, els grans d’all confitats i l’oli suficient per aconseguir que emulsioni com una maionesa.

En una plàtera que pugui anar al forn, posarem una base de salsa de tomàquet; a sobre, els talls de bacallà arrebossats, i a sobre de cada tall de bacallà hi escamparem una cullerada de l’emulsió que hem fet al minipímer.

Només cal posar la plàtera al forn i gratinar-ho. Molta atenció i no badeu perquè, quan comença a agafar color, amb pocs segons més es crema (us ho dic per pròpia experiència d’un dia que, a més a més, tenia convidats a sopar).

Si es vol, els alls es poden escalivar al forn en lloc de bullir-los amb l’oli, però fent-ho com ha quedat explicat abans, l’oli per fregir el bacallà queda delicadament perfumat.

La salsa de tomàquet jo sempre la faig el dia abans, de manera que, a part dels sis o set minuts que es triga a confitar els alls, aquest plat porta la mateixa feina que quan fem el bacallà només arrebossat, i us asseguro que és d’aquells plats per quedar rebé.

1:30 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

19 comentaris:

  1. Abans que res, desitgem que la Glòria es recuperi com més aviat millor. Segur que amb la seva empenta habitual ho aconseguirà i ben aviat la tornarem a tenir amb tots nosaltres des del Samfaina.

    Enric, què dir del bacallà?, SENSACIONAL!. El bacallà també és un dels meus plats preferits i trobo que aquesta recepta fa obrir la gana. El vas comprar a la Boqueria?.

    Una abraçada per a la Glòria i per a tu i fins aviat.

    ResponElimina
  2. Una forta abraçada per la Glòria també i respecte al bacallà a mi també m'agrada força i al meu pare és dels teus, o sigui que algun d'aquess diumenges cau.
    Una abraçada
    Ester

    ResponElimina
  3. Besades valencianes, ben quadribarrades per a la Glòria (tu ja ens entens guapa!) i que et posis prompte bona.
    Quant al bacallà, em passa com a la Glòria del café: Sensacional! Aquesta recepta segur que algun dia li la prepare a Oreto. T'ha quedat un post amb unes fotos que diuen "menja'm!". Salutacions.

    ResponElimina
  4. Enric, dona una abraçada forta a la Gloria i digues-li que espero que es recuperi ben aviat.
    Del bacallà no et puc dir rés doncs crec que és un dels pocs peixos amb els que no puc!!

    ResponElimina
  5. Caram, pobra, quina mala sort. Esperem que la recuperació sigui ràpida i ben feta. Molts petons des de la veïna Santa Coloma.
    I ovacions al teu bacallà!! Aquest allioli gratinat és una festa.

    ResponElimina
  6. Enric, espero que la Glòria es recuperi aviat, peró si dius que es tan valenta...segur que de seguida la tornarem a tenir aquí.
    La recepta de bacallà boníssima, tinc que provar.la perque ara m'agrada molt el bacallà, no passava lo mateix abans li tenia una mania no merescuda...jeje.

    Petons
    Núria

    ResponElimina
  7. enric, un cop més coioncidim de gustos, en el del bacallà i en concret en aquesta preparació que altre anomenen amb muselina d'alls. t'ha quedat fantàstica l'explicació i el plat. i si un dia vols experimentar, prova a barrejar l'allioli o maionesa amb una clara muntada i veuràs quin volum que li dóna al plat, alhora que fa més lleugera la salsa.
    fins aviat, i que la glòria es millori!

    ResponElimina
  8. Esta la pruebo...

    Y un besazo muy fuerte y curativo para Glòria, muaaaakkkkk!!!!

    ResponElimina
  9. A tots:

    Moltíssimes gràcies pels vostres mots de suport envers la Glòria, la qual -m’encanta posar-li precisament a ella aquest relatiu perquè sé que no li agrada gens- :)) ja es comença a veure les orelles, i és que avui, quan l’he anat a veure a l’hospital, l’havien assegut en una cadira i, com que no estava prostrada al llit, no semblava la mateixa.

    Glòria:

    És una recepta per quedar molt bé, però no cal tenir convidats per fer-la, eh? Sí: el bacallà sempre el compro a la Boqueria, concretament a can Gomà, ja que sempre m’han servit un producte amb totes les garanties.

    Ester:

    Feia dies que no ens “vèiem”, eh? M’imagino que amb l’inici del curs deus anar molt enfeinada. Si us agrada, i sobretot al teu pare, el bacallà, ja veuràs que si el fas quan vingui a dinar un diumenge a casa teva el faràs feliç. És més complicat d’explicar que no pas de fer, t’ho asseguro.

    Francesc:

    Gràcies pels teus elogis que espero i desitjo que siguin els mateixos que els de l’Oreto quan tu el facis (pensa que per sopar és també un plat idoni). ;)

    Xaro:

    Després passaré pel teu bloc i et diré la marca de la mozzarella, eh?… Noia, em sap greu que el bacallà no sigui sant de la teva devoció, però, si no agrada, no agrada, oi? Ves que hi farem! Un petó, guapíssima!

    Delfica:

    Ja t’has despertat, veig i, pel que també veig, amb força gana. Això és bo! Ja et vaig dir que posaria receptes de bacallà, i t’asseguro que aquesta no serà la darrera.

    Núria:

    Això ens passa a tots, i és que, amb el temps, no solament canviem nosaltres, sinó també els nostres gustos. Com que no dius res, suposo que aquest plat s’adapta al mètode Montignac. Si el fas, ja veruàs com em diràs que us ha agradat. Per cert: Avui anava de corcoll i, per dinar, volia fer macarrons però se m’ha fet tard i, saps què he fet?… Les albergínies farcides al microones: Quin invent, de debò!

    Manel:

    A part de la bicicleta i del menjar oriental, sí que és cert que tenim moltes en comú, i el bacallà, està clar, havia de ser una d’elles. Tindré en compte això que em dius de la clara muntada a punt de neu per a la propera vegada que el faci i, no et càpiga dubte, ja et diré què tal.

    Papagena:

    ¡Qué alegría verte por aquí, guapísima!, y cómo celebro que te haya hecho “tilín” este plato… Se me está ocurriendo que… ¿Te lo digo?… Vale: ¡te lo digo!: Ya tienes una buena excusa para invitar a Plácido a tu casa. Le dices que haces un bacalo de rechupete y que si lo quiere probar ya lo sabe, que tú estarás encantada… Oye: Igual, al terminar, te canta algo para ti sola, ¿eh? :))

    ResponElimina
  10. Enric, a la recepta només he de canviar la farina de blat per la de cigrons. Pero aquesta recepta la preparo segur, sobretot perque amb els alls confitats no repeteix peró li donará un gust boníssim.
    M'en alegro molt que t'agradi i et resolgui tant la recepta d'esbergínies al microones!Continuaré possant més receptes de micro..

    Núria

    ResponElimina
  11. Enric! Per a mi també el bacallà és un dels meus plats preferits! M'encanta aquesta recepta i la posaré en pràctica ben aviat!
    Una abraçada!
    I a la Glòria (que es recuperi ràpidament)!

    ResponElimina
  12. Ànims a la Glòria Samfainera i que es recuperi ben aviat!!!!
    El bacallà no és dels meus preferits, però quan veig alguna de les vostres receptes penso que es mereix més oportunitats... La veritat és que té una pinta deliciosa!

    ResponElimina
  13. Glòria bonica! com estàs? t'hem intentat trucar i surt el teu contestador, espero que hagis escoltat el meu missatge!!! Escolta recuperat aviat i així a la propera trobada de blocaires gastronomics podràs venir (si o sí!).

    Enric, a mi no m'agrada el bacallà (ja se que acabo de dir un sacrilegi i que m'hauria d'agradar, però el cas és que no...), però de tota manera el dia que et 'dignis' a venir a sopar o dinar a casa, no t'amoïnis que t'en cuinaré una cassola!!!!

    Petons als dos!

    ResponElimina
  14. Pràcticament ofegat per les babes de la salivera produïda per la lectura del post, tan sols cal dir que CHAPEAUX, a la Glòria, la contralt de la blogosfera, un petonàs.
    Al Senyor dels Fogons, una reverència d’admiració.

    ResponElimina
  15. A tots:

    Moltíssimes gràcies pel vostre suport a la Glòria, que, per cert, ja és a casa, i encara que no pot escriure m’ha dit que ja ha fet un cop d’ull als blocs.

    Núria:

    Si li fas a la meva amiga Nati i li agrada, en lloc d’un, li fas dos petons de part meva. :))

    Noia, les albergínies aquestes són una solució perfecte: Senzillíssimes de fer, poc temps, i boníssimes.

    Ruben:

    Als que ens agrada tant el bacallà, tenim la sort que es un producte que admet mil-i-una preparacions, i concretament amb aquesta, amb un bon bacallà i una salsa de tomàquet casolana, tindràs l’èxit assegurat.

    Gemma:

    Si et serveix, et diré per animar-te a fer-lo que jo el vaig preparar pels meus “consogres” txecs quan van venir una vegada a sopar, i tot i que allà que no hi ha gens de costum de menjar-ne, els va encantar.

    Parella:

    A qui dels dos no agrada el bacallà?... En qüestió de gustos, però, sí que no s’hi pot fer res. A mi mai m’ha agradat ser d’aquells que diu: “No t’agrada tal cosa?… Tan bona que és!”… Home, serà bona per a qui li agradi, no?

    Pel que fa al dinar o sopar, si us sembla, ja en parlarem en “la intimitat”, d’acord? ;)

    Ximo:

    Encara que sé que no t’agrada que t’ho digui, torno a repetir-t'ho per enèssima vegada: Com tu n’hi ha pocs, i saps que no t’ho dic per raspallar-te.

    ResponElimina
  16. Primer de tot una abraçada ben forta per a la Glória i que és recuperi ben aviat.
    En segon lloc el bacallà el perfum als alls cremats, la veritat no m'he llegit la recepta, (encara) però si és bacallà l'éxit està asegurat.
    I ja coneixes la "bestia" de casa quànt diu: el bacallà no és peix...
    JOSEP.

    ResponElimina
  17. Josep (germanet): Gràcies pels ànims envers la Glòria. La "bèstia" de casa ja n'ha menjat d'aquest bacallà, i sempre se l'ha acabat tot, fins i tot sucant-hi pa. :))

    ResponElimina
  18. Enric, li donaré els petons de part teva...i tinc que comprar el bacallà i probar la teva recepta.

    Núria

    ResponElimina
  19. Fantàstic m'ha quedat gràcies per tot. Espero que la Glòria ja balli

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top