}

Pages

19 d’abril 2008

PAISATGES CIBER-ROMÀNTICS. ALBERT PUNTÍ – FOTÒGRAF

Enviat per glòria  |  2 comentaris


















Algunes de les meves activitats quotidianes m’obliguen a passar per davant d’ El Triangle, Plaça de Catalunya, Barcelona Ciutat. Especifico per evitar aquella desagradable sensació de centralitat que, de vegades, molesta als que som de poble, i des del nostre estimat cap i casal se’ns parla donant per fet que ho hem de saber tot de Barcelona com si es tractés del melic del món . I, no. Llagostera o Riudellots de la Selva, per exemple, existeixen també.

Torno on pretenia començar: Érem a davant d’El Triangle, i allà és on ja he entrat tres o quatre vegades per veure, en un petit espai que hi ha a la cafeteria quiosc, l’exposició que dóna títol a aquest post. Com que ja s’ha dit milions de vegades, no en vindrà d’una: Hi ha imatges, no totes, que valen més que mil paraules. Suat però real en aquest cas on l’artista de la fotografia, Albert Puntí (Torelló 1953), ens mostra la seva personal i admirable creativitat plàstica.



















No cal cap més comentari. Tal vegada, dir que l’Albert Puntí ens vol mostrar diversos paisatges de la ciutat de Barcelona tal i com poden ser d’aquí a uns quants segles segons la seva impactant visió del futur imaginat i dels secrets , admirativament envejables, d’una tècnica que a mi, profana en la ciència de la fotografia, m’ha deixat amb la paraula tallada. Només sabria escriure adjectius positius i en grau superlatiu. Iu.iu. Ho veieu? Escric fent versos quan no toca.


















Us deixo l’adreça del retratista artista. Ista. Ho veieu? Altre cop un versot. No sé si l’Enric creurà prudent publicar un post tan dissonant. An. No hi ha manera...

Entreu-hi si us plau: http://www.idolatria.net/

Hi veureu més obra i sabreu quina intenció ha portat a l'Albert Puntí a crear aquestes imatges que a mi em recorden inevitablement la inquietant i innoblidable atmosfera de la pel·lícula Blade Runner (Ridley Scott, 1982).

9:59 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

2 comentaris:

  1. jo la vaig veure per casualitat i em va impactar molt. quina impressió una Barcelona tan apocalíptica!

    ResponElimina
  2. Que bé que hagis vingut!
    Jo també la vaig veure per casualitat el primer cop. Després ja hi entrava expressament.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top